Silencis digitals

Un conegut servei de comunicació digital (WhatsApp) va deixar de funcionar recentment durant unes hores i l’incident va ser un trending topic mundial a Twitter i a altres xarxes socials. Aquesta inactivitat va ser viscuda amb ànsia per molts usuaris d’aquest servei. Deixant de banda aquest fet aïllat, sabem que les tecnologies digitals impacten les nostres vides i el nostre benestar emocional tal com reflexiona la professora Amalia Creus en un article titulat "Felicitat 2.0".

Aquestes mateixes tecnologies, determinats estudis les han etiquetat com a tecnologies destorbadores, especialment pel que fa al rendiment intel·lectual. Ja sigui en l’esfera privada o en la laboral, els efectes pertorbadors del món digital no s’han de menystenir. Fins i tot alguns n’han sabut treure profit comercial. Una mostra de com omplen, i absorbeixen, les nostres rutines ho il·lustren les ofertes hoteleres i d’oci que proposen com a reclam la desintoxicació digital o digital detox. En aquests espais d’oci i descans no hi ha lloc per a les comunicacions digitals. L’atractiu recau en passar un cap de setmana (o el temps que es consideri) sense connexió a Internet i sense cobertura de telefonia mòbil, i s'hi programen activitats per retrobar-se amb la família, amics o equips de treball i, per què no, amb un mateix. Podríem dir que són una mena de retirs espirituals del segle XXI.

Però no només això; altres iniciatives aprofiten la moda del coaching per fer teràpies individuals o familiars. Com aquell que porta el fill al psicòleg per superar algun obstacle, els coach digitals ajuden a pares a controlar l’addicció dels seus fills (o d’ells mateixos) a les tecnologies. El més sorprenent és que fins i tot els mateixos desenvolupadors de tecnologia han creat una app per a smartphones anomenada precisament digital detox i que ajuda a desconnectar l’aparell de forma automàtica d’acord amb uns paràmetres definits pel propi usuari.

En l’esfera laboral empreses multinacionals han instaurat el dia-sense-correu-electrònic, per garantir que els seus treballadors dediquen una jornada completa a realitzar tasques que requereixen un cert grau de concentració i creativitat, o inclús per ajudar els seus treballadors a eliminar l’angoixa i l’estrès provocat per les constants interrupcions digitals i la sobrecàrrega informativa lligades a les esmentades tecnologies.

Els treballadors, i els seus responsables, potser no tenen consciència del cost d’interrompre una feina degut a la pèrdua de concentració que suposa respondre un email mentre s’està realitzant una altra tasca, consultar les alertes de RSS, Twitter, o qualsevol altre sistema actiu o passiu d’informació. Un estudi realitzat per la multinacional INTEL als seus empleats va constatar que l’allau d’informació digital i les interrupcions innecessàries, més el temps que es tarda en reprendre el treball previ, consumeix al voltant d’un 28% de la jornada laboral d’un individu. El concepte de temps de recuperació es refereix al temps que una persona tarda mentalment a situar-se al punt on era, no només reprendre la tasca. I pot suposar entre 10 i 20 minuts depenent del temps de la descontinuació. Per exemple, una interrupció de 30 segons pot suposar 5 minuts de recuperació, o fins i tot no reprendre la feina que es va deixar degut a que el nou input que s’ha obtingut fa canviar el rumb o la dinàmica de treball.

Òbviament, existeixen interrupcions necessàries i intrínseques a la feina, però no totes ho són. Per a les interrupcions considerades perjudicials, aplicar una certa disciplina per gestionar el flux d’informació que es rep degut a la comunicació digital pot suposar una bona estratègia per minimitzar els efectes negatius de les tecnologies destorbadores. En algunes empreses es realitza formació als treballadors sobre com gestionar la bústia de correu electrònic (considerada la principal font destorbadora i de sobrecàrrega informativa en l’àmbit laboral), així com el temps que es dedica a interactuar a les xarxes socials, consultar alertes, notícies, RSS, etc. Un exercici senzill, si la nostra feina no depèn de respondre instantàniament els correus electrònics, consisteix a determinar unes hores fixes de la jornada per obrir la bústia, deixar en silenci el mòbil, decidir a quines franges horàries es contestaran els missatges, determinar quin moment dedicarem a llegir la informació de l’exterior, etc. Però aquestes estratègies ja les tractarem en un proper article.

Vol dir això que ens cal renunciar a la comunicació digital i a la informació que ens arriba de l’entorn? És clar que no. Les interaccions humanes són desitjables i formen part de la pròpia condició humana. No perdrem pas el plaer de compartir i de conversar, molt menys les oportunitats de cohesió, satisfacció i projecció que ens proporciona la comunicació amb els altres (encara que sigui digitalment). Tampoc hem de renunciar a la interacció amb els recursos d’informació externs, tan necessaris per garantir la innovació, la competitivitat i l’adaptació a l’entorn. Ara bé, allò que ens cal és saber gestionar aquestes interaccions d’una manera intel·ligent per tal de no perdre profunditat en allò que fem, no estressar-nos, no baixar la nostra productivitat i, per què no, per estar de tant en tant amb nosaltres mateixos.

Per saber-ne més:

Booth, F. (2013). The distraction trap: How to focus in a digital world. London: Pearson.

Soy, C. (2011). Gestión eficiente del correo electrónico: una experiencia corporativa. El Profesional de la Información, 20(5): 571-576.

Spyra et al. (2005). The Cost of Not Paying Attention: How Interruptions Impact Knowledge Worker Productivity. NY: Basex.

Wayne, T. (2014). The 7-Day Digital Diet: a Digital Detox Test: Unplug Twitter and Facebook. Put Off Email and Smartphone. The New Yorks Times (7 feb 2014).